A través dels orígens ens remuntem a les antigues xarcuteries: parets amb rajola blanca combinada amb motius florals monocromàtics. La nostàlgia ens va portar a aquests vells envasos en els quals el segell, la marca, era el principal i únic missatge que necessitava un producte per a garantir la seva qualitat.
La idea de la marca i el seu llenguatge es va desenvolupar a través de l'estudi dels envasos tradicionals icònics  i del seu comportament i la llumeta es va encendre al obrir el calaix de les reliquies i descubrir una etiqueta a color que mostraba un xarcuter orgullos dels seus productes. Per a les marques del passat, la personalització era garantia, i es feia us de les il·lustracions en les quals el xarcuter, cuiner, farmacèutic, ... mirava al consumidor, oferia i garantia els seus productes. Una altra característica de l'embalatge tradicional és que no utilitzaven les finestres centrals que mostraven l'interior de l'envàs, perquè les finestres centrals van apareixer amb els envasos plàstics, i són les marques clàssiques les que es col·loquen en el centre, segellant i garantint els productes. És per això que en lloc de crear una finestra central com farien els embotits de gran consum, col·loquem la marca al centre. La marca certifica la qualitat del producte, de manera autèntica i honesta, i amb la senzillesa que ens dona una cromàtica sobria i la força d'una etiqueta romboidal.